Societat dijous, 6 de Juny de 2019

Toni Lloret ' Cal que ens sentim més orgullosos de ser de Micropoble i de ser rurals'

---

<< Tornar Autor: argençola

---

Toni Lloret i Grau ha participat en l'Ajuntament d'Argençola els darrers 12 anys, els quatre primers com a regidor i els altres com a batlle. En el seu comiat, ens deixa aquestes reflexions

Toni Lloret ' Cal que ens sentim més orgullosos de ser de Micropoble i de ser rurals' Foto: ara.cat

Tenir al cap un model de poble, gaudir de la confiança dels seus habitants i tenir l’oportunitat d’intentar desenvolupar-lo, no es pot valorar de cap altra manera que molt positivament.

Exercir la responsabilitat de representar un poble i de liderar un equip de regidores i regidors compromesos, actius i eficaços, és i ha de ser un honor per a qualsevol alcalde.
Poder conviure, des de la presidència de la Corporació municipal amb la gent magnífica d’un Micropoble esplèndid, és i ha estat un privilegi.

I arribar a la conclusió de que d’aquell model de poble se n’han aconseguit molts propòsits, tot i que encara en queden de pendents, propicia un final d’etapa amb una més que moderada satisfacció.

Per altra part, la dispersió geogràfica de les persones i territoris del terme municipal, no genera un problema polític, si de cas comporta dificultats de gestió. Unes complicacions que, en el meu cas, el bon equip de govern que m’ha acompanyat ha anat solucionant amb eficàcia i eficiència.

Fer política

Sempre he pensat que és i ha de ser diferent gestionar un ajuntament de, a més, fer-hi política. I és que sóc del parer de que per a fer política no s’ha de governar un ajuntament de ciutat gran o ser en un parlament. Al contrari. Si no es fa política des de qualsevol municipi, inclosos els Micropobles, mai no es deixarà de considerar aquesta part del país –la part rural-, com un simple annex –com el pati del darrera-, de les grans àrees poblades. I encara més, estic convençut de que aquests anys s’ha fet més política des d’Argençola que des dels ajuntaments ‘grans’. I ho crec perquè des d’un ajuntament de Micropoble, difícilment s’actua en nom o en obligada harmonia amb els partits polítics, cosa que és molt més complicat d’obviar en una gran Corporació. En conseqüència, des d’Argençola la possibilitat d’interaccionar amb la realitat diària de la població és molt més fàcil i, tanmateix, aquesta ‘política lligada a les persones i el territori’ ens ha dut a impulsar l’Associació de Micropobles de Catalunya, com a reflex col·lectiu i reivindicatiu d’aquesta forma de fer política.

Però aquesta manera de fer, aquestes característiques, que exigeixen una alta despesa ‘energètica’ personal, fan que calgui aplicar-se la saludable autodisciplina de deixar que altres polítics de Micropoble – d’Argençola-, segueixin principis polítics semblants, si així ho consideren.

Cal que ens sentim més orgullosos de ser de Micropoble i de ser rurals

Argençola té molts dels inconvenients d’un Micropoble i d’una zona rural, però no és menys cert que té quatre avantatges principals: la seva gent, el magnífic personal municipal encapçalat per la seva secretària, una ubicació geogràfica amb unes comunicacions cap a l’exterior acceptables i una massa forestal considerable que, a la llarga ha de comportar un bon actiu econòmic, tant per la fusta mateixa, com per la vessant energètica que potencialment conté.

Però igualment que en altres indrets, Argençola té un risc imminent que s’ha d’abordar inexcusable i urgentment: el despoblament i l’envelliment de la població actual. El potencial que tingui un determinat indret, els projectes que hi hagi previstos, etc., no tenen cap sentit si no hi queden persones. I efectivament aquest no és un repte únic d’Argençola, per això cal no desenganxar-se de les iniciatives polítiques impulsades des de l’Associació de Micropobles de Catalunya, col·laborar-hi i, si cal, abanderar-les.

I en aquest sentit, crec que és important seguir amb l’esforç polític d’impulsar la millora de l’autoestima de la ciutadania. Cal que ens sentim més orgullosos de ser de Micropoble i de ser rurals, d’aquesta forma tindrem més capacitat per a fer-nos respectar com a col·lectiu i d’apaivagar els efectes nefastos que sovint provoquen determinades accions que, sobre el territori i la seva gent, venen des dels centralitzats cenacles burocràtics i polítics llunyans.

Jo acabo aquí. La família i la terra m’esperen i jo els espero.
Que el futur ens sigui propici a tots plegats.

Moltes gràcies.
Toni Lloret Grau
Batlle d’Argençola en funcions.

Etiquetes: toni lloret Argençola Carbasí Clariana Contrast Plans de Ferran Porquerisses i Albarells Rocamora Anoia Catalonia