Argençola, un bon exemple de Micropoble rural malgrat el seu futur incert

Les zones rurals pateixen un cert grau de paternalisme per part dels dirigents públics urbans, alhora que també es considera la part rural del país com a ‘el pati del darrere’ de les ciutats o les seves zones d’esbarjo

Argenc?ola, un bon exemple de Micropoble rural malgrat el seu futur incert Foto: Diari Ara

El passat diumenge 10 de juliol el diari Ara va publicar aquesta entrevista amb Toni Lloret, alcalde d’Argençola, dins un suplement dedicat a l’Anoia.

Argençola és un bon exemple de Micropoble rural pel fet de tenir un nombre de població inferior
a les 500 persones, un paisatge bàsicament de bosc i conreus i una economia en què prima la pagesia. Tot i això, té un futur incert per la di cultat de diversi- car l’economia, l’envelliment de la població i la conceptualització estàtica que, des d’instàncies politiques es té de les zones rurals.

- Com veuen la ruralitat des del món rural?

La vida en el món rural, cada vegada s’assembla més a la vida urbana. Un fenomen que s’ha d’entendre com a lògic, perquè tothom vol uns determinats avantatges que pot comportar viure a la ciutat. I tot i que encara falta, afortunadament la tendència és d’homogeneïtzar, sobretot en l’apartat serveis, els àmbits rural i urbà. Malgrat això, encara hi ha des dels propis Micropobles, la sensació de ser població de segona divisió.

- Com és la gestió municipal d’Argençola?

Gens diferent de la de qualsevol altre poble o ciutat, l’únic que canvia són les proporcions. El nostre pressupost, s’ha de ges- tionar de la mateixa manera que el d’una ciutat, amb la diferència que l’ajuntament ‘gran’ disposa de molts més recursos. També s’ha de tenir molt present que en la mesura en què es gestiona poc pressupost i amb mitjans molt limitats, és imprescindible que, des dels Micropobles es faci una política real, personalitzada i a la mida de la gent.