Estudi sobre la titularitat dels camins d'Argençola

L’estudi ha estat lliurat aquest dimarts pel diputat d’Infraestructures Viàries i Mobilitat, Jordi Fàbrega, al Tinent d'Alcalde i Regidor d'Hisenda i Medi ambient, Gumersind Parcerisas.

El diputat d’Infraestructures Viàries i Mobilitat, Jordi Fàbrega, lliura al Tinent d'Alcalde i Regidor d'Hisenda i Medi ambient, Gumersind Parcerisas l'Estudi sobre la titularitat dels camins d'Argençola Foto: Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona ha realitzat l’estudi d’investigació sobre la titularitat dels camins del municipi d’Argençola, un treball orientat a determinar la gènesi d’aquests camins així com la seva funcionalitat pública o privada. L’estudi ha estat lliurat aquest dimarts pel diputat d’Infraestructures Viàries i Mobilitat, Jordi Fàbrega, al Tinent d'Alcalde i Regidor d'Hisenda i Medi ambient, Gumersind Parcerisas.

Per aquest treball s’han investigat un total de cinc camins, tres dels quals inclosos en el Catàleg de camins municipals del municipi realitzat per la Diputació de Barcelona, i dos més que no es troben inclosos però que l’Ajuntament ha demanat que s’incloguin. El resultat de les investigacions ha determinat que d’aquests cinc camins estudiats, un és completament de domini públic i els quatre restants són parcialment de domini públic amb trams de domini públic pel fet que no s’ha pogut demostrar la seva titularitat pública en la seva totalitat.

Per aquest estudi s’han analitat els corpus documentals disponibles, tant cartogràfics, fotogramètrics, administratius o literaris, que es conserven a l’arxiu municipal o altres arxius i biblioteques.

En l’àmbit documental, una font d’informació bàsica són les planimetries municipals elaborades per l’Instituto Geográfico Catastral durant el primer quart del segle XX, atès que es tracta generalment del primer mapa modern del terme municipal on apareix reflectida l’estructura bàsica de la xarxa viària a una escala relativament gran com és 1:25.000. Aquests mapes formen part de la delimitació topogràfica de cada municipi que va fer l’exèrcit i consta de diversos documents com ara actes i quaderns de delimitació entre municipis i dos plànols per municipi, un amb informació topogràfica i l’altre que situa els termes del municipi, els camins i les principals masies.

Una segona font ha estat el cadastre d’implantació elaborat el 1956 sobre ortofosmapes en blanc i negre del vol americà. Aquests mapes tenen pel seu detall i antiguitat un important valor topogràfic, geogràfic i històric, juntament amb l’evolució fins al cadastre actual.